Salutacions companys/es ,
amb motiu del segon aniversari de l´U.G.E.L. hem tret un petit diptic amb la intenció de donar a coneixer millor aquesta organització així com les seves inquietuts o posicionaments devant dels problemes que pateix la muntanya i la natura en general.
jueves, 16 de octubre de 2014
martes, 2 de septiembre de 2014
Circular pel massís del puigsacalm
Hola companys/es!:
Després d'una pujada prou pronunciada, parem a menjar alguna cosa al puig dels Llops, on ja gaudim de les vistes dels pirineus i de la vall d'en Bas (quan la boira ens ho permet).
El passat Diumenge 31 d'agost un grapat de companys del 'Grup de Muntanya Piolet' de Sabadell, vam realitzar una ruta pel massís del Puigsacalm, en el que esdevindría una matinal fantástica.
La jornada parteix del poble de Joanetes, on gairebé a la sortida del poble trobem uns indicadors que direccionen a l'ermita de Santa Magdalena.
El que comença sent una pista ampla, es transforma en un sender després de passar per una casa abandonada al llindar del camí, on també trobarem la font de Sant Romà.
El sender ens condueix sense pèrdua en direcció a Les Olletes, en un entorn de bosc frondós de fulla caduca, extremadament humit per l'época de l'any en la que ens trobem.
De seguida deixarem enrere els boscos de roure i enzina i ens endinsarem a una fageda d'aspecte selvàtic a la zona de Fontanils.
Ens aturem a Les Olletes a fer un mos després d' hora i mitja de camí ascendent sense gaire pendent.
Un cop esmorzats, reiniciem la marxa en direcció a Santa Magdalena, suant de valent per un camí molt humit i pedregós, que provoca que haguem d' extremar la precaució amb les relliscades. Després d'una bona estona de pujada en ziga zaga, arribem a l'ermita on trobem un camí absolutament enfangat per les pluges dels últims dies.
No ens aturem i continuem la marxa en direcció al puig de Sant Corneli, on gaudim d'unes vistes immillorables de la Vall d'en Bas, només enterbolides parcialment per bancs de boira que van i venen.
D'es d'aquest punt ja podem veure els dos cims següents: el puig del Llops i el Puigsacalm.
Posant per la foto al Puig Corneli.
El Puig del Llops just davant nostre.
Puig del Llops
Fem un tram curt i planer fins arribar al Puigsacalm, el punt més alt de la jornada: 1514m. d'alçada.
D'es d'aquí emprenem la tornada, desfent camí fins poc abans d'arribar a Santa Magdalena, on girem a la dreta per realitzar la Canal Fosca, on trobarem diversos trams de ferrada.
Bravo per la Cica (la nostra gossa campiona), que es va deixar ajudar en tot moment i doble Bravo pel Mikel, de només 9 anys, que es va mantenir ferm en tots els trams.
La Cica dins la motxilla, en el tram més complicat.
Baixant per la pasarela en un dels últims trams de ferrada.
Un cop superada la Canal Fosca (o dels Ganxos Nous), baixem per un sender fins retrobar el camí de sortida, tot gaudint de les vistes de l'entorn.
La vall d'en Bas davant nostre.
Un cop arribats a Joanetes ens dirigim a Les Preses, on farem un entrepà més que merescut.
Salut i muntanya!.
Salut i muntanya!.
Grup de muntanya Piolet (Sabadell)
miércoles, 20 de agosto de 2014
Visita al frente de la Guerra civil en el Pallars
El pasado fin de semana
16 y 17 de agosto algunos Compañer@s de los grupos de “Penya
Muntanyera Llibertaria Sant Feliu” y “el Grillo Libertario” de
Cornellá nos sumamos a una convocatoria realizada por el grupo de
memoria histórica de Madrid “Nuestra Memoria Nuestra Lucha” para
visitar la zona del frente del Pallars durante la guerra civil. Pese
a no poder quedarnos toda la semana visitando la zona, como lo tenían
planificado, el fin de semana fue muy interesante, en buena compañía y altamente
recomendable para visitar.
El sábado comenzó con
una excursión entre las poblaciones de Pessonada y Aramunt, donde
pudimos visitar la linea de defensa que establecieron las tropas
Franquistas con sus Bunkers y trincheras.
Por una pista que sale del
pueblo de Pessonada pudimos ver dos puestos fortificados que se
mantienen bastante íntegros, desgraciadamente a muchas de las
estructuras les faltaban el techo debido a que en la década de los
50 mucha gente venia a buscar hierro o chatarra para después vender.
Retrocedimos hasta Pessonada para coger otra pista dirección al
pueblo de Aramunt, en esta pista y tras descender un rato nos
encontremos con los restos de las excavaciones hechas para las
trincheras, así como los puestos de segunda linea u oficiales.Debido a que esta zona esta situada en el centro de un valle y que el
ejercito Republicano se
había situado en la sierra de Sant Corneli
(pese a que el pico seguía en manos Franquistas) era una zona muy
expuesta al fuego por artillería. Este hecho obligó a que se
fortificaran con mucho hormigón bunkers, nidos de ametralladora y
trincheras, pese a todo ese hormigón pudimos observar los restos de
un puesto fortificado hecho escombros posiblemente por uno o dos
impactos directos de artillería. Finalmente el camino nos llevó de
vuelta hacia los coches que estaban en Aramunt, pasando primero por
Aramunt Vell un pueblo medieval deshabitado. La noche la pasamos en
el refugio de la Vall de Siarb en el pueblo de Llagunes.
El domingo a la mañana
partimos hacia en pequeño pueblo de Roní donde dejemos los coches y
empecemos la ruta siguiendo el camino marcado por el “Memorial
Democratic” toda la pista está señalizada con hitos informativos
y marcas de color. Una vez ya remontada el primer desnivel topemos
con un bunker que los Franquistas construyeron para asegurar la
pista, ya que esta era su única linea de suministros. La ruta seguía
hacía el sur y comencemos a cruzar los restos de las trincheras y
puestos de segunda línea Franquista,
según vamos avanzando hacía
la primera línea del frente encontrábamos por todas partes restos
de las latas de conserva que los soldados comían así como una gran
cantidad de restos de granadas de mano “lafitte” lo que nos hacía
una idea de lo cruenta que llegó a ser la batalla. Una vez
traspasado el frente nos encontramos una placa explicativa del
“Memorial Democratic” indicándonos que estábamos en “zona de
nadie” poco después entremos en las trincheras Republicanas, donde
pudimos comprobar la diferencia de materiales utilizados para las
fortificaciones en uno y otro bando. Mientras los Franquistas
disponían de cemento y acero para “bunkerizar” sus posiciones,
el ejercito Republicano debía de proteger sus trincheras con las
piedras que rodean la zona. Finalmente lleguemos a la zona de la
batalla de “Les pedres d´Auló”, en ese pequeño claro de entre
tanto bosque se podían visualizar la forma serpenteante de las
trincheras cavadas en el suelo (marcadas con postes amarillos) y los
cráteres dejados por la artillería (marcados con postes rojos).
Durante la ofensiva Republicana del mes de mayo de 1938, este sector
fue uno de los más activos y de combates más cruentos. La 19ª
Brigada Mixta atacó, el 22 de mayo del 38, la guarnición Franquista
que estaba situada en la zona de “Les pedres de Auló”, y
consiguieron ocupar algunas de las posiciones del lugar. Una vez
ocupadas las nuevas posiciones los Republicanos no persistieron en la
ofensiva y el contraataque Franquista no tardó en llegar. Al día
siguiente, los Franquistas habían recuperado algunas de las
posiciones. A partir de ese momento, comenzó una tozuda batalla para
reconquistar y defender las posiciones. La dificultad del terreno y
la proximidad de los combatientes convirtió la batalla en
especialmente cruenta. Al cabo de los días, después de numerosos
ataques y contraataques y de numerosas victimas, el 31 de mayo de
1938 quedó definitivamente establecido las nuevas líneas del
frente, con muy pocas variaciones de como estaban con anterioridad.
Una vez terminada la
excursión y ya en el pueblo de Rialp nos despedimos de los
compañer@s del colectivo “Nuestra Memoria Nuestra Lucha”
agradeciéndoles enormemente que nos hubieran invitado a participar
en estas excursiones y confiando en volvernos a ver para poder
rememorar la historia, un saludo a todos los compañer@s y gracias de
nuevo.
domingo, 17 de agosto de 2014
Circular de Montserrat. Per companys d' UGEL Sabadell.
Hola companys!:
El passat día 9 d'Agost, un grapat de companys vam anar al massís de Montserrat a fer la circular de can maçana al monestir. És una ruta força exigent pel desnivell i la durada, pero enormement agraïda.
Al llarg del recorregut podrem gaudir d'unes vistes immillorables de totes les comarques confrontants, de les entranyes del massís de montserrat, així com de canals, boscos, agulles,...que de ben segur us faran passar una bonica jornada.
Començem la ruta al parking de can maçana, on revisem la motxilla i engegem a caminar de seguida.
Agafem la pista forestal que s'encamina a montserrat, trobant primer el mirador de can maçana i el coll de guirló per després torçar a la dreta en direcció el refugi vicenç barbé.
Als pocs minuts trobem una primera canal que superem amb facilitat, ajudant-nos amb les mans en alguna ocasió.
Un cop visitat el refugi vicenç barbé, continuem la ruta en direcció a les agulles gaudint dels boscos frondosos dels voltants dels frares encantats i el pas del príncep, aturant-nos a esmorzar al coll de port, d'on surt una ferrata que queda pendent per la propera.
Continuem caminant, mentre la boira a poc a poc, comença a escampar.
Si fem la vista enrera, la imatge és espectacular.
Donat que ja és migdia, farem una aturada al cim del montgrós, amb sant jeroni just davant, per refer-nos del primer tram, que hem recorregut a un bon ritme. La calor apreta i la humitat fa que haguem suat de valent. Per tant, ben hidratats i amb un bon entrepá a l'estomac, continuem la ruta.
Al pas de les talaies ens aturem per fotografiar aquest increïble lloc. Baixarem tot seguit fins a un torrent, per tornar a pujar en direcció al gegant i el camell, que vorejarem enfilant-nos a l'esquerra en direcció al camí ample que ens durá a sant jeroni, el cim més alt de montserrat.
Des de sant jeroni, les vistes son impressionants. Ens trobem ben bé a la meitat del nostre recorregut.
El camí de tornada és bastant més planer, tot i que la falta d'aigua (el 2 litres se'ns van fer curts) i la calor, fa que se'ns faci força dur. Tot i així, ens queda temps per visitar el monestir de sant benet i les diferents canals que donen a la vertent de monistrol de montserrat. Arribant al final, deixem per veure la roca foradada, ja que tant nosaltres com la 'Cica', estávem ben sedents, i ens encaminem directament al parking de can maçana per poder donar per finalitzada la nostra exitosa jornada.
Temps:8'15h
Desnivell: 1620m negatius/positius
Km: 22
Suscribirse a:
Entradas (Atom)














