domingo, 28 de diciembre de 2014

Canal Occidental, Gra de Fajol Petit


Realitzada el 27/12/14

Un vegada més ajudem en la iniciació en la neu a altres companys.
Escollim la canal occidental del Gra de Fajol petit per diversos motius,la relativa proximitat amb Barcelona, l'accessibilitat per carretera ja que podem utilitzar el pàrquing de Vallter 2ooo així com que no implica una llarga travessia per neu per després escalar una llarga canal, la qual cosa minaria les força i la moral a compañer@s que mai han realitzat aquest tipus de sortides. 
Aquesta canal tan sols compta amb un parell de graons d'uns 50º i des del cim hi ha molt bones vistes tant de l'olla del cim de l'infern com de la vall de Camprodón. 
Per desgràcia aquest any es va avançar un temporal previst per l'endemà i a les zones més exposades, com en la aresta, sofrim ratxes de vent realment fortes, d'altra banda aquesta vegada la neu estava en les millors condicions que ens la hem trobat en aquesta zona. Hi ha una bona capa de neu des de l'inici de la ruta i ja en entrar a la canal passem a neu dura.


sábado, 13 de diciembre de 2014

CAFETA PER L' AUTOGESTIÓ

us esperem a tots per gaudir d'una tarda veient un petit curtmetratge i un documental que narren la situació que es viu a la muntanya Everest. Acabarem amb un col·loqui sobre les impressions, conclusions que hàgim tingut.

3er L´Isard Negre

ya teniu aqui el tercer número de L´Isard Negre, esperem que us hi agradi.




domingo, 16 de noviembre de 2014

L´Isard Negre

Ya tenim aquí el segón numero de la nostra publicació



Sortida pel massís del Pedraforca

Hola!:
El passat Diumenge 9 de Novembre ens vam deixar caure pel massís del Pedraforca amb la intenció de fer cim (pollegó superior i calderer), peró les condicions no ho van permetre, així que vam fer un plan alternatiu, vorejant la part baixa del coll de Verdet i improvitzant una circular fins que se'ns va fer la hora prevista de tornada. 
Així doncs, l'aventura comença pasades les 8 al poble de Saldes, on com ja és habitual, fem un café a la benzinera d'abans d'entrar al poble.
 
 
La tartera es presenta enfarinada 
 
A les 9 aparquem sota el refugi Lluís Estasen, d'es d'on surt una pista que en 20 minuts et planta allá.
 
 
Refugi de la FEEC 'Lluis Estasen'  


D'es d'aquí, fent una ullada al cim, ja comença a ser evident que la neu ha deixat un bon gruix els dies anteriors, i que dificultaría greument els nostres plans. 
.
Tot i aixó, continuem la nostra ruta en direcció al Coll de Verdet, acompanyats d'un bon número de muntanyencs. 
El camí no es gens tècnic, tot i que presenta trams d'esbufegar una mica. 

 Al primer descans
 
Tot just abans d'encarar el Coll de Verdet, en el que és potser el tram més exigent de la circular a nivell físic, ens trobem amb el camí completament gelat i un gruix no poc considerable de neu. 
 
 
El gel i la neu cobreixen el Pedra
 
Despres de debatre sobre el que fer, i considerant que la 'grimpada' al pollegó superior podria tenir trams gelats decidim abortar la missió. 
No ens feia gens de gràcia arriscar sense el material adequat a la part de la grimpada, on qualsevol relliscada pot esdevenir molt aparatosa. Sense menysprear que la tartera nevada podría ser una pista de patinatje, es clar.
O sigui, que fent cas omís d'algún valent amb sabatilles de futbol (!!!) que s'enfilava amunt, vam decidir iniciar la nostra ruta alternativa pels voltants del Coll de Verdet. 

Aspecte que presentaba el camí de pujada al Verdet
 
Caminem sempre amb el Verdet a la nostra esquerra en direcció a la zona de les Set Fonts. Ens trobem amb prats immensos enfarinats per la neu, i ens emportem una bona sorpresa quan ens topem amb un Isard majestuós. 
 
 
El Cadí a la nostra Dreta, on farem acte de presència aviat
 
 
Escalant els petits cims que anem trobant per treure'ns el 'gusanillo'
 
De tornada improvitzem per alguns senders i posem a proba la nostra orientació, retrobant-nos en una estona amb el camí de pujada al Pedraforca. Per on desfarem camí fins al Lluís Estasen.
Tot i que no era el previst, vam gaudir d'una bona matinal muntanyenca pel massís del Pedra, i la Cica (com no) ho va passar de fàbula!.
 
 
La Cica observant com ens inventem els camins
 
Fins la propera!!
Salut i muntanya!!
GMP-Sabadell
(Grup de Muntanya Piolet-Sabadell)
 
      

martes, 4 de noviembre de 2014

Circular al Pic de l'Infern

Hola!:

El passat Dissabte 1 de Novembre tres pioletencs de Sabadell vam realitzar satisfactóriament una circular que recorre un grapat de pics que ronden els 2800m a la zona de vallter 2000.
La nostra fita arrenca des d'un parking proper al refugi d'Ulldeter, on vam fer nit.

 Parking a la carretera de Vallter 2000

Agafem el camí que surt just davant del parking en direcció al refugi d'Ulldeter, on ens plantem en poc mes de 15 minuts.
Seguim en direcció al coll de la Marrana, punt de trobada de la circular, amb el Bastiments ja a la vista.

En direcció al coll de la marrana

Un cop al coll de la Marrana, continuem a la dreta, en direcció al pic de Bastiments, en el que será el tram més feixuc de la circular. Ascendim fent zig zags en un tram d'uns 45 minuts on el Sol pica de valent.

Al pic de Bastiments

Tot seguit fem un tram rocós de baixada en direcció al pic de Freser. Des d'on ja gaudim d'una bona perspectiva de la circular. S'ha de dir que la bona visibilitat de la jornada, ens ajuda enormement a la fàcil identificació del cims que voliem assolir.

Al coll de Freser

Des del pic de freser, on ja veiem els primer blocs de granit, continuem crestejant fins al pic de l'infern. En alguns trams ens hem d'ajudar amb les mans, peró amb una mica d'atenció, el tram de crestes no és especialment difícil ni perillós.

 Al pic de l'Infern

Fem marxa enrera i ens adreçem en direcció al Pic dels Gorgs, des d'on tenim unes vistes inmillorables de l'entorn i de tots els llacs que envolten la zona. La roca granítica li dona un toc particular al cim.

Travessant el Pic dels Gorgs

Continuem crestejant fins trobar el GR 11, que conecta amb Núria. Descendim per aquest camí per trobar una ámplia vall des d'on podem observar tota la cresta recorreguda. 
En poc més d'una hora ens plantem de nou al coll de la marrana, des d'on només hem de desfer camí fins al parking.


Vista abans d'agafar el GR11

 El camí de tornada a la Marrana és un passeig!

 

En total, 6 hores de ruta, 13 km i 1260m acumulats. Totalment recomanable!!!
Salut i muntanya!!!

GMP-Sabadell.

jueves, 16 de octubre de 2014

NEIX "L´ISARD NEGRE"

Salutacions companys/es ,
amb motiu del segon aniversari de l´U.G.E.L. hem tret un petit diptic amb la intenció de donar a coneixer millor aquesta organització així com les seves inquietuts o posicionaments devant dels problemes que pateix la muntanya i la natura en general.





martes, 2 de septiembre de 2014

Circular pel massís del puigsacalm

Hola companys/es!:

El passat Diumenge 31 d'agost un grapat de companys del 'Grup de Muntanya Piolet' de Sabadell,  vam realitzar una ruta pel massís del Puigsacalm, en el que esdevindría una matinal fantástica. 
La jornada parteix del poble de Joanetes, on gairebé a la sortida del poble trobem uns indicadors que direccionen a l'ermita de Santa Magdalena. 
El que comença sent una pista ampla, es transforma en un sender després de passar per una casa abandonada al llindar del camí, on també trobarem la font de Sant Romà. 
El sender ens condueix sense pèrdua en direcció a Les Olletes, en un entorn de bosc frondós de fulla caduca, extremadament humit per l'época de l'any en la que ens trobem.
De seguida deixarem enrere els boscos de roure i enzina i ens endinsarem a una fageda d'aspecte selvàtic a la zona de Fontanils. 


Ens aturem a Les Olletes a fer un mos després d' hora i mitja de camí ascendent sense gaire pendent.


Un cop esmorzats, reiniciem la marxa en direcció a Santa Magdalena, suant de valent per un camí molt humit i pedregós, que provoca que haguem d' extremar la precaució amb les relliscades. Després d'una bona estona de pujada en ziga zaga, arribem a l'ermita on trobem un camí absolutament enfangat per les pluges dels últims dies. 


No ens aturem i continuem la marxa en direcció al puig de Sant Corneli, on gaudim d'unes vistes immillorables de la Vall d'en Bas, només enterbolides parcialment per bancs de boira que van i venen.
D'es d'aquest punt ja podem veure els dos cims següents: el puig del Llops i el Puigsacalm.

 Posant per la foto al Puig Corneli.

 
El Puig del Llops just davant nostre. 

Després d'una pujada prou pronunciada, parem a menjar alguna cosa al puig dels Llops, on ja gaudim de les vistes dels pirineus i de la vall d'en Bas (quan la boira ens ho permet).

 Puig del Llops
Fem un tram curt i planer fins arribar al Puigsacalm, el punt més alt de la jornada: 1514m. d'alçada.
D'es d'aquí emprenem la tornada, desfent camí fins poc abans d'arribar a Santa Magdalena, on girem a la dreta per realitzar la Canal Fosca, on trobarem diversos trams de ferrada. 
Bravo per la Cica (la nostra gossa campiona), que es va deixar ajudar en tot moment i doble Bravo pel Mikel, de només 9 anys, que es va mantenir ferm en tots els trams. 
 La Cica dins la motxilla, en el tram més complicat.

Baixant per la pasarela en un dels últims trams de ferrada.

Un cop superada la Canal Fosca (o dels Ganxos Nous), baixem per un sender fins retrobar el camí de sortida, tot gaudint de les vistes de l'entorn. 
Fent la vista enrera. 
 La vall d'en Bas davant nostre.
 
Un cop arribats a Joanetes ens dirigim a Les Preses, on farem un entrepà més que merescut.

 Salut i muntanya!.

Grup de muntanya Piolet (Sabadell)
















miércoles, 20 de agosto de 2014

Visita al frente de la Guerra civil en el Pallars

El pasado fin de semana 16 y 17 de agosto algunos Compañer@s de los grupos de “Penya Muntanyera Llibertaria Sant Feliu” y “el Grillo Libertario” de Cornellá nos sumamos a una convocatoria realizada por el grupo de memoria histórica de Madrid “Nuestra Memoria Nuestra Lucha” para visitar la zona del frente del Pallars durante la guerra civil. Pese a no poder quedarnos toda la semana visitando la zona, como lo tenían planificado, el fin de semana fue muy interesante, en buena compañía y altamente recomendable para visitar.
El sábado comenzó con una excursión entre las poblaciones de Pessonada y Aramunt, donde pudimos visitar la linea de defensa que establecieron las tropas Franquistas con sus Bunkers y trincheras.














Por una pista que sale del pueblo de Pessonada pudimos ver dos puestos fortificados que se mantienen bastante íntegros, desgraciadamente a muchas de las estructuras les faltaban el techo debido a que en la década de los 50 mucha gente venia a buscar hierro o chatarra para después vender. Retrocedimos hasta Pessonada para coger otra pista dirección al pueblo de Aramunt, en esta pista y tras descender un rato nos encontremos con los restos de las excavaciones hechas para las trincheras, así como los puestos de segunda linea u oficiales.Debido a que esta zona esta situada en el centro de un valle y que el ejercito Republicano se












había situado en la sierra de Sant Corneli (pese a que el pico seguía en manos Franquistas) era una zona muy expuesta al fuego por artillería. Este hecho obligó a que se fortificaran con mucho hormigón bunkers, nidos de ametralladora y trincheras, pese a todo ese hormigón pudimos observar los restos de un puesto fortificado hecho escombros posiblemente por uno o dos impactos directos de artillería. Finalmente el camino nos llevó de vuelta hacia los coches que estaban en Aramunt, pasando primero por Aramunt Vell un pueblo medieval deshabitado. La noche la pasamos en el refugio de la Vall de Siarb en el pueblo de Llagunes.

El domingo a la mañana partimos hacia en pequeño pueblo de Roní donde dejemos los coches y empecemos la ruta siguiendo el camino marcado por el “Memorial Democratic” toda la pista está señalizada con hitos informativos y marcas de color. Una vez ya remontada el primer desnivel topemos con un bunker que los Franquistas construyeron para asegurar la pista, ya que esta era su única linea de suministros. La ruta seguía hacía el sur y comencemos a cruzar los restos de las trincheras y puestos de segunda línea Franquista,












según vamos avanzando hacía la primera línea del frente encontrábamos por todas partes restos de las latas de conserva que los soldados comían así como una gran cantidad de restos de granadas de mano “lafitte” lo que nos hacía una idea de lo cruenta que llegó a ser la batalla. Una vez traspasado el frente nos encontramos una placa explicativa del “Memorial Democratic” indicándonos que estábamos en “zona de nadie” poco después entremos en las trincheras Republicanas, donde pudimos comprobar la diferencia de materiales utilizados para las fortificaciones en uno y otro bando. Mientras los Franquistas disponían de cemento y acero para “bunkerizar” sus posiciones, el ejercito Republicano debía de proteger sus trincheras con las piedras que rodean la zona. Finalmente lleguemos a la zona de la batalla de “Les pedres d´Auló”, en ese pequeño claro de entre tanto bosque se podían visualizar la forma serpenteante de las trincheras cavadas en el suelo (marcadas con postes amarillos) y los cráteres dejados por la artillería (marcados con postes rojos).












Durante la ofensiva Republicana del mes de mayo de 1938, este sector fue uno de los más activos y de combates más cruentos. La 19ª Brigada Mixta atacó, el 22 de mayo del 38, la guarnición Franquista que estaba situada en la zona de “Les pedres de Auló”, y consiguieron ocupar algunas de las posiciones del lugar. Una vez ocupadas las nuevas posiciones los Republicanos no persistieron en la ofensiva y el contraataque Franquista no tardó en llegar. Al día siguiente, los Franquistas habían recuperado algunas de las posiciones. A partir de ese momento, comenzó una tozuda batalla para reconquistar y defender las posiciones. La dificultad del terreno y la proximidad de los combatientes convirtió la batalla en especialmente cruenta. Al cabo de los días, después de numerosos ataques y contraataques y de numerosas victimas, el 31 de mayo de 1938 quedó definitivamente establecido las nuevas líneas del frente, con muy pocas variaciones de como estaban con anterioridad.













Una vez terminada la excursión y ya en el pueblo de Rialp nos despedimos de los compañer@s del colectivo “Nuestra Memoria Nuestra Lucha” agradeciéndoles enormemente que nos hubieran invitado a participar en estas excursiones y confiando en volvernos a ver para poder rememorar la historia, un saludo a todos los compañer@s y gracias de nuevo.